NOM DE L’OBRA:  EDIFICI ENTRE MITGERES DE 20 HABITATGES, UN LOCAL I 37 PLACES D’APARCAMENT

EMPLAÇAMENT: CARRER PROVENÇA, NÚM. 196, BARCELONA

DATA: OCTUBRE 2005 (final d’obra)

PROMOTOR/CONSTRUCTOR: METRO-3, S.A.

ALTRES COLABORADORS: Jordi Pujol i Liñán (arquitecte), Carles Sueiras, Celestí Ventura (arqte. Tècnic), Oriol Admetlla (cap d’obra)

PRESSUPOST (P.E.M.): 1.031.107,17 euros

SUP. CONSTRUIDA: 3.447,05m2

L'edifici consta de tres plantes soterrades d'aparcament, planta baixa (subdividida en planta baixa i altell) i cinc plantes pis amb un ample de façana de 12 metres que es correspont amb la majoria dels solars de l'Eixample barceloní. En la façana del c/Provença, la planta baixa subdividida acull un local comercial i els accessos al vestíbul i aparcament, mentre que la façana a pati d'illa està ocupada per dos habitatges "dúplex" amb jardí. La diferent solució tipològica de la cinquena planta es formalitza en una composició diferent de la resta de la façana, trencant la simetria amb l'aparició d'un cos obert volat que intenta recuperar el valor expresiu dels antics "entresols" o plantes nobles dels edificis que, en l'actualitat, i gràcies a l'aparició de moderns sistemes de transport vertical, s'han traslladat a les plantes superiors del edifici en funció d'unes millors condicions ambientals i de asolejament. La solució plantejada per a la façana al carrer Provença, peça important per formar part del conjunt monumental del Eixample de Barcelona, preten interpretar, mitjançant l'utilització d'un llenguatge més propi de l'arquitectura contemporànea, les pautes caracteristiques d'aquest important conjunt arquitectonic i urbà, plantejant un tractament pla i simètric de la façana amb l'aparició de diferents elements verticals de vidre que permeten compatibilitzar la planeïtat de la façana amb una certa verticalitat, tal i com exigeix la rigurosa normativa d'aquest sector de la ciutat. La façana oberta al pati d'illa disposa d'amplis balcons longitudinals que permeten disfrutar de la òptima orientació, mentres que la col.locació d'uns tancaments exteriors enrotllables per a la protecció solar permetrà recuperar, de forma aleatoria, la planeïtat característica de les galeries propies dels patis interiors de l'Eixample. Un joc dual de colors (gris i blanc) entre el pla de façana posterior (morter monocapa) i el pla format pels "screens" desplegats permet introduir una composició dinàmica i cambiant que, sense traïr les característiques tipològiques d'aquest pati, proporciona identitat al edifici.