CONFERROL/PLANOS

NOMBRE DE LA OBRA: REHABILITACIÓN INTEGRAL DE DOS EDIFICIOS Y CONSTRUCCCIÓN DE EDIFICIO DE VIVIENDAS EN CASCO ANTIGUO DE FERROL . A CORUÑA

AUTORES: NAIARA MONTERO VIAR - SABINA BEATRIZ LUCAS QUINTANS

COLABORADORES: DANIEL OROSA (arqto), JAVIER ALONSO (arqto), LAURA RICO (arqta)

INGENIERÍA: CONSULTORA DE INGENIERÍA Y EMPRESA (CIESA S.L.)

EMPLAZAMIENTO: FERROL (A CORUÑA)

FECHA: 2019-actualidad

CLIENTE: XUNTA DE GALICIA - INSTITUTO GALEGO DE VIVENDA E SOLO (IGVS)

Ganadores del concurso de servicio de redacción de 3 proyectos y dirección de obras para la rehabilitación integral de 2 edificios de viviendas en las rúas Benito Vicetto 17 y rúa de los Mártires 9 y la construcción de un edificio en la rúa Castro 22-24, para VPP, en el Casco Viejo de Ferrol (A Coruña). 

NOMBRE DE LA OBRA: REFORMA EDIFICIO SERVIZO MOBILIDADE, A CORUÑA 

AUTORES: NAIARA MONTERO VIAR

COLABORADORES: DANIEL OROSA PICO (arqto), PACO FUENTES RODRÍGUEZ (arqto), SUSANA RODRÍGUEZ CASAL (arqta)

EMPLAZAMIENTO: AV. ALCALDE PÉREZ ARDA Nº 6, A CORUÑA

FECHA: 2022

PROMOTOR: DIRECCIÓN XERAL DE MOBILIDADE. CONSELLERÍA DE INFRAESTRUTURAS E MOBILIDADE. XUNTA DE GALICIA

El edificio del Servizo de Mobilidade da Coruña, que forma parte del conjunto de la estación de autobuses de la ciudad, data del año 1973. El proyecto incluye por un lado la reparación y mantenimiento de la envolvente exterior del edificio y por otro lado la reforma de los espacios interiores. 

Se mejora la distribución interior del edificio y se armonizan los acabados y el mobiliario. En el centro del edificio se encuentran los núcleos húmedos anexos a la escalera existente, que dividen las plantas del edificio en dos áreas diferenciadas generando un esquema de funcionamiento claro. En una de las mitades del edificio se mantiene la distribución existente para ubicar los despachos y salas de almacenaje en función de la planta. En la otra zona, se elimina la compartimentación existente con la finalidad de generar espacios de trabjo abiertos con puestos de atención al público que fomenten las relaciones.

ESTACION/PLANOS

NOMBRE DE LA OBRA: TERMINAL DE AUTOBUSES INTEGRADA EN LA ESTACIÓN INTERMODAL DE A CORUÑA - SAN CRISTOBAL

AUTORES: NAIARA MONTERO VIAR - FRANCISCO J. FIDALGO LONGUEIRA - JAVIER ALONSO VICENTE

COLABORADORES: DANIEL OROSA (arqto)

INGENIERÍA: CIESA. CONSULTORA DE INGENIERÍA Y EMPRESA S.L.

EMPLAZAMIENTO: AVENIDA DA SARDIÑEIRA. A CORUÑA

FECHA: 2019-actualidad

CLIENTE: XUNTA DE GALICIA - CONSELLERIA DE INFRASTRUCTURAS E MOBILIDADE

SUP. CONSTRUIDA: 23.485 m2

PRESUPUESTO (P.E.M.): 22.627.149 €

El edificio de la estación de autobuses de A Coruña se concibe a partir de un único plano de cubierta horizontal, que avanza paralelo a la avenida de la Sardiñeira y de la trazaferroviaria. Bajo este plano se localizan todos los usos propios de la estación, tanto los propios del edificio de viajeros, como la zona de dársenas y circulación de autobuses. Así mismo, la cubierta recoge e integra el desembarco de la pasarela peatonal que proviene de la avenida del Ferrocarril. El plano de cubierta se resuelve a una altura de 6 metros, aproximadamente, desde la cota de la Calle Sardiñeira en la zona del acceso peatonal. Esta altura es la óptima para la dársena, así como para los espacios más públicos del edificio de viajeros. Así mismo, sobre aquellos usos más privados, principalmente los administrativos y destinados a personal de la estación, permite la inclusión de una entreplanta a 4 metros de altura que albergue las instalaciones del edificio. La cota adoptada para la cubierta de la estación de autobuses mantiene, aproximadamente, la de los andenes de la nueva estación de ADIF, facilitando la lectura de ambas cubiertas como dos elementos integrados en un mismo conjunto. La cubierta se sustenta sobre un sistema de pórticos de desarrollo longitudinal, en la dirección de la trazaferroviaria. Este sistema estructural se modula en crujías de 8 metros, en alusión a la marquesina histórica de la estación de ferrocarril, distancia que a su vez se ha utilizado también en la nueva cubiertasobre los andenes de la nueva estación de ADIF. El plano de cubierta se rompe mediante una serie de lucernarios (uno en el edificio de viajeros y tres enla dársena) de desarrollo longitudinal que dotan de una luz natural que acompaña en todo momento alviajero, desde el propio acceso al edificio a las dársenas. 

AVEDON/FOTOS

NOMBRE DE LA OBRA: NUEVA ESTACIÓN DE ALTA VELOCIDAD DE ATOTXA (DONOSTIA-SAN SEBASTIÁN)

AUTORES: JON MONTERO MADARIAGA Y NAIARA MONTERO VIAR

COLABORADORES: JORDI PUJOL LIÑÁN (arqto), DANIEL OROSA (arqto), PACO FUENTES RODRÍGUEZ (arqto)

EMPLAZAMIENTO: PASEO DE FRANCIA, nº22. SAN SEBASTIÁN - DONOSTIA

FECHA: 2019 - actualidad

CLIENTE/PROMOTOR: EUSCAL TRENBIDE SAREA (ETS)

INGENIERÍA: EPTISA CINSA INGENIERIA Y CALIDAD, S.A

NUEVA ESTACIÓN DE ALTA VELOCIDAD DE ATOTXA (DONOSTIA-SAN SEBASTIÁN) EN LA NUEVA RED FERROVIARIA EN EL PAIS VASCO

La aparición junto a la propia estación de dos proyectos de gran trascendencia urbana y regional, como son el nuevo Centro Internacional de Cultura Contemporánea, sito en el rehabilitado edificio de la antigua Fábrica de Tabacos, en Eguía, y la nueva Estación Terminal de Autobuses inaugurada recientemente, junto con la modificación y reurbanización de sus respectivos entornos que, en términos de espacio público ello ha supuesto, proporcionan una especial posición estratégica al emplazamiento de la futura estación en términos de accesibilidad e inter-modalidad.

El valor patrimonial de determinados elementos arquitectónicos como la propia estación actual, la marquesina sobre los actuales andenes o la columnata situada con frente al eje del puente de María Cristina, condiciona así mismo la debida formalización de este proyecto.

El proyecto resuelve, en términos de intermodalidad, las comunicaciones y relación funcional, tanto con la nueva estación terminal de autobuses como con el actual y re-urbanizado paso subterráneo existente entre la fachada correspondiente al río Urumea y la zona de Eguía, así como su necesaria continuidad y conexión hacia la ya comentada plataforma superior que, finalmente, debería de convertirse en un magnífico espacio urbano al servicio tanto de la vecina Tabakalera, como de la propia y nueva estación de alta velocidad.

TBK/FOTOS

TBK/PLANOS

NOM DE L´OBRA: CONCURS PER RENOVACIÓN ARQUITECTÓNICA DA ANTIGA FÁBRICA DE TABACOS DE SAN SEBASTIÁN-DONOSTIA. (1ºPREMIO)

AUTORES: JON MONTERO Y  NAIARA MONTERO

EMPLAÇAMENT: Paseo del Duque de Mandas, nº52. 20012 Donostia. San Sebastián

DATA: Proxecto de execución: Abril 2010

CLIENT/PROMOTOR: CICC (Centro internacional de cultura contemporánea)

CONSTRUCTOR: ______

PRESUPOST (P.E.M.): _____

SUP. CONSTRUIDA: 30.000 M2

La proposta de projecte proposa crear una "loggia" en el sector nord de l'edifici amb l'objectiu de caracteritzar una nova plaça urbana a cota de la planta soterrani que, de forma plurifuncional i amb un caràcter d'espai parcialment cobert, resolgui els lliuraments de l'actual accés subterrani i comuniqui directament amb els nous accessos mecànics i amb la "carrer principal" del futur CICC.

Aquest espai urbà-"loggia", de nova creació, és una peça fonamental d'aquest projecte ja que, parlant en termes lúdics, es tractaria de la peça clau per completar el "tres en ratlla" que dóna peu al lema d'aquest concurs i que acabaria per relacionar, travessant l'edifici en una hipotètica diagonal les tres fitxes en joc: el parc de Cristina Enea (i el barri de Egia), Tabakalera i el sector de l'eixample de la ciutat situat a l'altre costat del riu. Aquest recorregut en diagonal, cas d'efectuar-per l'interior de l'edifici, seria finalment el que relacionés els seus dos principals accessos: l'actual, des del Passeig del Duc de Mandas i, a través de la "carrer principal" i del pati del quadrant nord-oest (buidat fins al nivell del soterrani), el de nova creació que donaria accés.

D'altra banda, després del reconeixement del valor arquitectònic i tipològic de l'edifici, el projecte estableix estratègies de manteniment i posada en valor de les seves característiques més representatives. D'aquesta manera, sempre hem intentat mantenir una màxima coherència constructiva que permeti minimitzar les intervencions estructurals a l'edifici.

Un volum de vidre de nova planta s'alçarà sobre el cos central de l'edifici a la recerca de les energies alternatives (plaques fotovoltaiques) reforçant la imatge simètrica de l'edifici. Les dependències d'aquesta última i més significativa planta acolliran espais de restauració d'accés públic amb fantàstiques vistes sobre la capital, i de nit, es convertirà en un volum de llum a manera de gran far urbà.

JZG/PLANOS

NOMBRE DE LA OBRA: NUEVOS JUZGADOS DE PONTEVEDRA

AUTORES: JON MONTERO Y NAIARA MONTERO Y DIAZ Y DIAZ ARQUITECTOS

COLABORADORES: DANIEL OROSA (arqto)

EMPLAZAMIENTO: RÚA HORTAS / RÚA FRANCISCO TOMÁS Y VALEINTE. A PARDA. PONTEVEDRA

FECHA: 2016-2019

FOTOGRAFÍA: JUAN RODRÍGUEZ

CLIENTE: XUNTA DE GALICIA - VICEPRESIDENCIA E CONSELLERÍA DE PRESIDENCIA, AMINISTRACIÓN PÚBLICAS E XUSTIZA

SUP. CONSTRUIDA: 23.485 m2

PRESUPUESTO (P.E.C.): 18.688.670 €

El nuevo  centro  judicial  de "A Parda", promovida por  la Vicepresidencia, Consellería de Presidencia, Administracións Públicas e Xustiza de la Xunta de Galicia , nace con la intención de reagrupar todos los juzgados de la ciudad   de Pontevedra , generando al mismo tiempo espacio suficiente para las necesidades de los próximos años.   El nuevo edificio se comunica con el existente a través de una pasarela , formando una única unidad funcional.

La imagen exterior del edificio viene dada por dos condicionantes claros, como son el ámbito urbanístico y la arquitectura colindante, en especial el edificio judicial existente. Es por ellos que el nuevo edificio plantea su fachada mediante planos achaflanados en curva y huecos seriados.

A nivel urbanístico, el edificio se dispone en una parcela de planta trapezoidal situada en una cota considerablemente elevada con respecto a las vías de llegada y salida del tren , haciendo que se ubique como un referente desde la zona de entrada de la ciudad vía ferrocarril.

El edificio en su asentamiento genera tres plazas con caracteres distintos por las entradas y salidas que se plantean en el edificio. Una entrada principal de acceso público, una plaza en la salida de la sala de vistas principal y una última plaza en la entrada reservada a los jueces.

La tipología de la edificación mantine la tipología característica de la zona , en la que predomina la manzana cerrada de bloques de vivienda en torno a un patio.La idea es conseguir la integración en el entorno a través de un volumen compacto en seis alturas, siendo a la vez ligero y permeable. Se sigue, por tanto, la pauta ya instaurada en ese ámbito de edificios con patio interior.

El cerramiento exterior se realiza a base de una doble piel. Una interior, totalmente acristalada, otra exterior, de lamas verticales, que actúan  a su vez como protección solar y de vistas. La fachada resultante ofrece vistas cambiantes e imagen diferente según la posición desde la que se mira el edificio, siendo permeable en una  vista frontal y opaca si se mira de manera lateral. Los colores utilizados son los existentes en los edificios circundantes de la ciudad (blanco, gris,negro y verde), lo que le confiere una mayor integración con su entorno. El edificio, gracias a su posición y permeabilidad, actúa como un "foco" de luz cuando la luz exterior sea menor que la interior.

El edificio se une con el edificio contiguo mediante una pasarela que vincula la planta primera con la planta de salas de vistas del edificio existente, esta pasarela prolonga el cerramiento de baguetes que se dispone en todo el resto del edificio nuevo. Esta pasarela permite el uso conjunto de ambos edificios, premisa establecida desde los objetivos de concurso. Lo que hace que urbanísticamente estos dos edificio funcionen como uno, teniendo la entrada y salida por el mismo punto.

El atrio  central funciona como gran plaza  interior que vertebra todas las circulaciones del proyectocon un diseño iluminado por los lucernarios situados en el patio interior de planta tipo. 

NOMBRE DE LA OBRA: ESCUELA MUNICIPAL DE DANZA EN SAN SEBASTIÁN

AUTORES: NAIARA MONTERO VIAR

COLABORADORES: ANA POL (arqta), JOSÉ CUIÑAS (arqto) y PABLO MERA (arqto)

EMPLAZAMIENTO: DONOSTIA-SAN SEBASTIÁN

FECHA: ABRIL 2014

CLIENTE/PROMOTOR: DONOSTIAKO UDALA. AYUNTAMIENTO DE DONOSTIA-SAN SEBASTIÁN

PRESUPUESTO (P.E.M.): 650.340 €

SUP. CONSTRUIDA: 1.070 m2

El proyecto de la Escuela de Danza tiene por objeto dar respuesta a toda aquella demanda social de formación en el ámbito de la danza, a través de una enseñanza no reglada de multiples especialidades dirigida a personas de todas las edades.

Debido a la citada demanda social, se cede un local de origen municipal para el desarrollo del proyecto, ubicado bajo los jardines Blas de Otero en el ámbito del conjunto residencial de la Torre de Atotxa de Donostia-San Sebastián. Por tanto, estará situado frente a la entrada principal del futuro Centro Cultural Tabakalera, creando un lugar de referencia para la creación artística.

El nuevo edificio dispone de una superficie total construida de 1070 m2 y tendrá una única fachada exterior, situada frente a la futura plaza prevista como ampliación del espacio ocupado por el actual paso subterráneo y futuro acceso a las instalaciones de Tabakalera. El resto de las fachadas son interiores y colindantes con el Depósito Municipal de vehículos, así como con el Hogar del Jubilado de Atotxa y un futuro espacio ocupado como aparcamiento de bicicletas. El edificio se desarrolla en una única planta donde albergará cuatro amplias salas de danza y una de calentamiento entre otras dependencias, que estarán dedicadas única y exclusivamente a la danza ampliando así la oferta a modalidades como el popular baile vasco.

 La construcción de la Escuela de Danza  está ligada, tanto en el tiempo como en el hecho de compartir elementos arquitectónicos, a la intervención prevista en el futuro espacio público, que habrá de mejorar las actuales condiciones del paso subterráneo bajo el ferrocarril y, a su vez, facilitar un nuevo acceso al propio edificio de Tabakalera, en su actual planta sótano.

El nuevo espacio público será el lazo de unión entre dos edificios donde el arte y la cultura serán las bases primordiales en una ciudad que camina hacia la cultura en sus múltiples vertientes.

NOMBRE DE LA OBRA: CONCURSO DE IDEAS CON INTERVENCIÓN DE JURADO PARA LA ADECUACIÓN A USO CULTURAL-DOCENTE DE EDIFICACIONES Y LA ORDENACIÓN DE LOS ESPACIOS LIBRES ADYACENTES EN EL RECINTO DE LA ANTIGUA COMANDANCIA MILITAR DE OBRAS

AUTORES: NAIARA MONTERO VIAR

COLABORADORES:  PABLO MERA (arqto) y REBECA REGO (arqta)

EMPLAZAMIENTO: Paseo del Metrosidero. A Coruña.

FECHA: OCTUBRE 2014

CLIENTE/PROMOTOR: AYUNTAMIENTO DE A CORUÑA

PRESUPUESTO (P.E.M.): 1.450.600 €

SUP. CONSTRUIDA: 3.446 m2

En este lugar nos encontramos con una serie de antiguas instalaciones de carácter fabril, estructuras reconocibles, con identidad propia y fuertemente arraigadas en la memoria de la ciudad, por lo que la propuesta presentada parte de la necesidad de conservar estos elementos arquitectónicos como parte del patrimonio industrial de ciudad y de este modo permitir a las generaciones futuras una total comprensión  de la trama urbana. Por lo que la actuación propuesta se basa en la reutilización de las estructuras existentes, manteniendo su esencia original y dotándolas de unos nuevos usos.

Debido a la particular ubicación de estas instalaciones, englobadas dentro de un eje de conexión entre distintos centros dedicados al arte, creación y divulgación, así como la ausencia de espacios públicos de entidad donde el ciudadano sea el protagonista y teniendo en cuenta el análisis de su entorno, nos permiten llegar a la definición de una serie de objetivos generales que proporcionan el soporte necesario a nuestra propuesta. Así entendidas las intenciones requeridas para estos espacios, podríamos interpretar las preposiciones “en”, “desde” y 'para' relacionándolas con nuestra idea del siguiente modo:

-'EN' la ciudad:

Situado en un enclave característico de la ciudad, se identificará rápidamente el “Bulevar de las Artes” identificado por la unión entre los centros e instituciones adyacentes con nuestro centro de producción CIDEA, distinguido como un referente del diseño, la creatividad y el ingenio.

-'PARA' la ciudad:

Entendemos todo el complejo como un mecanismo que interrelaciona creación, intercambio y aprendizaje en un mismo entorno.

Además, debemos recordar que también deseamos reconvertir este espacio en un área de esparcimiento y disfrute, donde cobran protagonismo los ciudadanos y turistas. Para ello, también se han estudiado las diferentes zonas de estancia en cuanto a las actividades a desarrollar en cada una de ellas.

La idea se fundamenta en los principios de la Bauhaus, escuela de diseño, arte y arquitectura, basada en la artesanía y trabajo manual donde artistas y artesanos se unen a través de una misma forma de trabajo.

-'DESDE' la ciudad:

Entendido como una vinculación directa con la divulgación e intercambio, donde las ideas en las cuales se trabaja se llegan a ejecutar y es posible su exportación.

En este lugar atopámonos con una serie de antigas instalacións de carácter fabril, estruturas recoñecibles, con identidade propia e fortemente enraizadas na memoria da cidade, polo que a proposta presentada parte da necesidade de conservar estes elementos arquitectónicos como parte do patrimonio industrial da cidade e de este modo permitir ás xeracións futuras unha total comprensión da trama urbana. Polo tanto a actuación proposta basado na reutilización das estruturas existentes, mantendo a súa esencia orixinal e dotándoas de uns novos usos.

Debido á particular ubicación de estas instalación, englobadas dentro de un eixe de conexión entre os distintos centros adicados ó arte, á creación e á divulgación, así como tamén a ausencia de espacios públicos de entidade onde o cidadán sexa o protagonista e tendo en conta

PTG/PLANOS

NOM DE L’OBRA: CONCURS PER A LA CONSTRUCCIÓ D'UN EQUIPAMENT CULTURAL-EDUCATIU A LA PLAÇA DEL MERCAT DE PORTUGALETE 

AUTORS: JON MONTERO MADARIAGA I NAIARA MONTERO VIAR ARQUITECTES / EPTISA ENGINYERIA

EMPLAÇAMENT: Portugalete, Bizkaia. País Vasco.

DATA: GENER 2012

CLIENT/PROMOTOR: SOCIETAT URBANÍSTICA DE REHABILITACIÓ DE PORTUGALETE S.A. (SURPOSA)

CONSTRUCTOR: ______

PRESSUPOSAT (P.E.M.): ______

SUP. CONSTRUÏDA: 3996 m²

Després d'haver analitzat exhaustivament la zona, hem decidit preservar la funció de mercat reduint el nombre de llocs, però a més, ens sembla convenient dotar a l'edifici d'una sèrie d'estades destinades a un ús soci - cultural lligant-les directament amb el mercat. Per tant la proposta també disposa d'un auditori en planta soterrani, d'uns vivers d'empreses en dúplex en planta primera, així com unes dinàmiques zones de restauració en planta primera que serveixen de suport al programa de mercat. També en planta primera es troba una zona de formació a la disposició de l'ajuntament. La nostra proposta per aquest àrea seria la creació d'un espai dedicat a la cultura de la cuina, lligada completament amb el mercat, on importants xefs puguin impartir classes a gent de la comarca o altres visitants o on es puguin realitzar fins i tot programes de cuina. A més, gràcies a la creació de les zones de conferències en planta soterrani, aquests usos podrien funcionar a gran escala, sent un gran reclam ja no solament per a l'edifici i la zona, sinó també per al propi l'Ajuntament i la província. Per tant, la qual cosa volem proporcionar al municipi amb la nostra proposta és:

• Dotar a la Vila amb equipaments amb els quals encara no explica.

• Recuperar l'ús del mercat, però a menor escala.

• Aconseguir que aquest edifici es converteixi en un lloc d'oci i cultura per al municipi.

• Potenciar i revaloritzar la zona gràcies a aquesta intervenció.

A més, els principals punts a tractar en l'immoble i voltants amb la nostra proposta seran:

• Millorar el funcionament de l'immoble amb nous nuclis verticals.

• La introducció d'una nova planta (planta segona) que enriqueixi l'ús dels vivers d'empresa.

• Plantejar la possibilitat de dotar al projecte d'un pàrquing subterrani.

• Pujar la cota de la plaça a la cota de planta baixa per aconseguir una major connexió entre l'espai públic i el mercat, podent fins i tot unificar-los en certs moments, com per exemple en mercats de finalització de setmana, etc. 

JZP/PLANOS

NOM DE L’OBRA: CONCURS PER A LA REDACCIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ DEL NOU EDIFICI JUDICIAL A PONTEVEDRA

AUTORS: JON MONTERO MADARIAGA I NAIARA MONTERO VIAR ARQUITECTES / ICEACSA ENGINYERIA

EMPLAÇAMENT: Pontevedra. Galicia.

DATA: ABRIL 2012

CLIENT/PROMOTOR: S.I.P. (Societat Pública d'Inversions de Galícia)

CONSTRUCTOR: ______

PRESSUPOSAT (P.E.M.): 22.000.000 €

SUP. CONSTRUÏDA: 24.152 m2

L'edifici volumètricament es concep com un volum tancat lleugerament introvertit que mitjançant un tancament de xapa perforada s´aconsegueix que es percebi tant interior com exteriorment molt lleuger. S´ha optat per una tipologia de mançana tancada present en els voltant aconseguint un volum exteriorment net i compacte que adquireixi molta presència a la zona articulant-se com un referent per a l'entorn i per a Pontevedra. La forma s'extreu de les traces que se'ns donen en la parcel•la , creant tres nous espais públics i d´intentar dialogar amb el edifici existent dels jutjats de "A Parda". Aquests tres espais públics tenen diferents funcions: espai exterior d´entrada principal al edifici a, entrada privada dels jutges i espai entrada jutjats de guàrdia del edifici " A Parda" i per últim un espai vinculat a la sal de bodes.

El tancament que es proposa de xapa d'acer perforada te diferents densitats de perforació en funció de la zona que se situï a l'altre costat de la xapa, segons la necessitat d'entrada de llum natural per a aquest espai. La xapa es conjuga amb una segona pell de vidre que serà en algunes parts practicable per a la ventilació dels espais i les circulacions. Aquesta doble pell ens proporciona la combinació perfecta per aconseguir un edifici molt continu en l'exterior però que permet la ventilació i l'entrada de llum.

L'edifici malgrat tenir una volumetria neta igual en totes les seves plantes en algun punt aquesta volumetria es "forada" per aconseguir unes terrasses en cadascuna de les plantes. Les plantes més "publiques" baixa i primera tenen un gran espai central " pati" amb uns grans lluernaris. La coberta d´aquest pati es transforma en un gran espai verd exterior a la planta primera.

L'edifici s'uneix amb l'edifici contigu en dos plantes. A la planta soterrani conectant els aparcaments i els arxius generals i a la planta primera on s´ubiquen les sales de vistes tant en el edifici existent com en la nova seu de jutjats de Pontevedra. 

CHMS/PLANOS

NOM DE L’OBRA: CONCURS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA SEU DE LA CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DEL MIÑO-SIL 

AUTORS: JON MONTERO MADARIAGA, NAIARA MONTERO VIAR I JAVIER SUANCES PEREIRA ARQUITECTES

EMPLAÇAMENT: Ourense. Galicia.

DATA: OCTUBRE 2011

CLIENT/PROMOTOR: AJUNTAMENT D'OURENSE I CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DEL MIÑO-SIL

CONSTRUCTOR: ______

PRESSUPOSAT (P.E.M.): 4.500.000€

SUP. CONSTRUïDA: 5.795 m2

SUP. CONSTRUIDA: 5.795 m2

El projecte sorgeix del propòsit de resoldre una sèrie de problemes urbanístics latents a la zona, oferir uns espais públics interessants, així com aconseguir un edifici clar en funcionament i integrat a la nova franja d'equipaments públics de la ciutat.

Veient la parcela en el seu estat actual i el seu entorn immediat es detecta un gran problema urbanístic de circulació per als vianants i desconnexió dels espais públics i equipaments que estan prevists per a la zona.

És fonamental resoldre aquesta circulació, per aconseguir un corredor que continuï el passeig de la ribera del riu, així com el que es produeix sobre el riu a través del pont que arriba fins al centre de la ciutat.

Es proposa l'ampliació de la seccions de pas que es desenvolupen en el lateral nord de la parcel•la, establint un recorregut que arriba a un espai creat per a la proposta, de plaça pública, que s'integra a l'edifici mitjançant la introducció d'un mateix llenguatge a l'interior del mateix.

El projecte articula en dos volums de 6 metres de crugia, units l'un a l'altre pel nucli de comunicacions verticals. Aquests volums es caracteritzen per formalitzar-se de manera que s'integren en el seu entorn i solucionen els requeriments per al control lumínic i d'incidència solar.

Volum 1: és un volum més sobri, de línies rectes que s'integra amb el llenguatge dels habitatges confrontants

Volum 2: es torna més orgànic, treballant les façanes en corba amb llepis verticals de vidre de colors, que aconsegueix integrar-se en l'alçat que, des del riu, proporciona els espai verds confrontants, sent la peça que tanca una successió d'alçats d'edificis singulars, participant el color canviant dels arbres d'aquest passeig fluvial, que es desenvolupa en el marge del riu. S'aconsegueix d'aquesta forma un nou referent per a la ciutat, una icona, que se situa en una de les principals entrades a la ciutat, que s'equipara al gran dinamisme formal que ofereix a la ciutat el Pont del Mil•lenni, presentant una imatge avantguardista d'Ourense a tot aquell que ho visita i que els ciutadans poden gaudir.

Mitjançant la diferenciació de l'edifici en dos volums es genera un esquema de funcionament de planta molt clar, situant, en les plantes superiors, en un dels volums, tots els despatxos de les unitats: volum 1, mentre que en el volum 2, es col•loquen totes les zones comunes d'oficina paisatge i les sales específiques de les unitats.

L'optar per aquesta volumetria en volums de crugia de 6 metres s'aconsegueix que l'estructura de formigó sigui senzilla i econòmica i l'elecció dels sistemes de doble pell que s'utilitza en la façana permet el control lumínic, la ventilació i el control acústic. 

TBC/PLANOS

NOM DE L’OBRA: CONCURS DE LA REHABILITACIÓ DE L'EDIFICI DE L'ANTIGA FÀBRICA DE TABACS PER A INFRAESTRUCTURES JUDICIALS A CORUÑA.

AUTORS: JON MONTERO I  NAIARA MONTERO ARQUITECTES / ICEACSA ENGINYERIA

EMPLAÇAMENT: Plaza da Palloza, A Coruña. Galicia 

DATA: MARÇ 2011

CLIENT/PROMOTOR: SPI (Societat Pública d'Inversions de Galicia) 

CONSTRUCTOR: ______

PRESSUPOSAT (P.E.M.): 20.000.000€

SUP. CONSTRUÏDA: 17.560 m²

La Real Fàbrica de Tabacs de la ciutat de A Coruña ocupa un lloc prominent en la història del tabac espanyol. Per a la seva installació es va optar per ocupar l'edifici que a la fi del segle XVIII servia de correus marítims, un lloc estratègic per a la connexió amb l'Havana i Buenos Aires.

Un primer pas en aquest projecte va ser una profunda reflexió sobre aquells aspectes relacionats amb el paisatge circumdant i amb la implicació de l'edifici en el conjunt. Establim les pautes d'intentar assumir la integració de l'edifici en un sistema sostenible i dotat de sensibilitat mediambiental.

En conseqüència es podria sintetitzar el procés de reflexió arquitectònica i urbana en les següents adreces:

-Emplaçament i relació amb el seu entorn

-Caràcter arquitectònic de l'edifici

La Fàbrica de Tabacs s'organitza de manera simètrica. L'edifici es configura entorn de quatre patis d'àmplies dimensions. Un potent cos edificat central articula l'eix de l'edifici i en la seva part cap a l'accés per la Palloza es conté l'accés monumental. Aquesta simetria ens és molt útil a l'hora d'encaixar en la nostra proposta el programa de necessitats requerit per a la rehabilitació de la fàbrica en infraestructures judicials. Treballem també amb els patis de dues maneres diferents. Els dos patis davanters passen a ser el vestíbul principal de l'edifici, coberts per un gran lluernari, i unificant-se en planta baixa. Mentre que en els darreres realitzem una reinterpretació d'aquestes estades que existeixen en l'actualitat ocupant-los però d'una manera molt més raonable, on situarem les seccions. Mai s'ocupen íntegrament sinó que es deixa sempre una franja perimetral que permet la illuminació i ventilació de les estades, deixant que aquest element respiri. Entorn d'aquests patis tenim les grans naus longitudinals que componen l'edifici, amb planta baixa, primera i segona. Aquestes naus es rematen amb una coberta a dues aigües, que ha sofert modificacions amb el temps sent perforada puntualment amb uns petits lluernaris.

La dimensió del futur edifici, conseqüència del seu programa de necessitats, així com la seva relació amb el seu emplaçament geogràfic concret, condueixen de forma inevitable a la concepció d'una volumetria de destacada presència, amb l'expressa voluntat d'afirmar-se en l'entorn, caracteritzant la seva destacada funció mitjançant una potent caracterització formal. En aquest sentit, s'ha prestat especial atenció a la creació d'un volum en la nau central de la fàbrica que s'eleva i es converteix en una fita dins de la ciutat. Aquest cos fa una reinterpretació de el "skyline" de cobertes existent però amb un llenguatge modern. Aquest volum ens aporta la possibilitat d'acollir un enorme espai d'oportunitat, que pot vincular-se tant amb les noves infraestructures judicials com amb l'espai que sollicita el plec d'ús per determinar. D'altra banda, aquest volum ens permet la introducció de llum natural a l'edifici, amb especial impacte en els espais de relació, ja que en dissenyar un gran lluernaris que s'obre sobre una successió de buits interiors, permetent la illuminació en tota l'altura de l'edifici en aquestes estades d'ús comú. Aquest cos no arriba fins a la façana principal, sinó que es queda retrasat, amb la conseqüent aparició d'una terrassa que es bolca a les vistes del port de la Coruña. Aquest fet neix de la clara intenció de donar-li major protagonisme a la façana d'accés de manera que la vista del rellotge amb el volum en un segon pla, podent estar aquest illuminat, dotarà, sens dubte d'una teatralitat que convertirà la fàbrica en un punt de referència dins de l'arquitectura de A Coruña. 

OND/PLANOS

NOM DE L’OBRA: CONCURS PER A LA REDACCIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ DE LA  LLOTJA DE PEIX EN ONDARROA

AUTORS: JON MONTERO MADARIAGA I NAIARA MONTERO VIAR ARQUITECTES / EPTISA ENGINYERIA

EMPLAÇAMENT: Ondarroa, Bizcaia. País Vasco.

DATA: SETEMBRE 2011

CLIENT/PROMOTOR: GOVERN BASC

CONSTRUCTOR: ______

PRESSUPOSAT (P.E.M.): 17.660.000 €

SUP. CONSTRUÏDA: 3.588 m2

Aquests són alguns dels objectius que han estat tinguts en compte en el moment de formular l'actual proposta per a la construcció de les noves instal•lacions a l'àrea pesquera del port de Ondarroa: • Construcció d'un edifici de nova planta amb un llenguatge arquitectònic que permeti la seva integració paisatgística sense renunciar a una imatge pròpia de l'activitat desenvolupada en el seu interior.

• Utilització de materials i sistemes constructius que permetin minimitzar raonablement els costos d'execució, en un marc de funcionalitat i contenció.

• Especial atenció als aspectes relacionats amb la major sensibilitat mediambiental, així com la utilització de tots els recursos necessaris per millorar aspectes relacionats amb la sostenibilitat final de la instal•lació.

• Atenció així mateix, a aquells aspectes funcionals i constructius que puguin millorar el procés de comercialització del peix i la seva posterior transformació, així com aquells que siguin propis de l'estricte compliment de les normes sanitàries pròpies del sector.

• Regeneració urbanística del sector.

• Reduir la zona actualment barrada, permetent d'aquesta manera una major fluïdesa per als vianants i relació urbana amb el nucli de la població a través del carrer de Egidazu i de la rotonda situada a l'arribada del pont de Calatrava.

• Dignificar l'activitat de la venda del peix a través de les sales de subhasta, facilitant al màxim el contacte visual des de l'espai públic.

• Previsió de noves places d'aparcament subterrani i en règim de rotació.

• Dignificar l'arquitectura i la seva relació amb les volumetries més properes.

• Reduir i ordenar l'impacte produït per la presència de grans vehicles de transport en el sector. 

GRZ/PLANOS

NOM DE L’OBRA: NOU CONJUNT D'EDIFICIS EN EL COMPLEX ESPORTIU-MUNICIPAL DE GORLIZ 

AUTORS: JON MONTERO MADARIAGA I INMANOL MONTERO VIAR ARQUITECTES / EPTISA ENGINYERIA

EMPLAÇAMENT: Gorliz, Bizkaia. País Vasco.

DATA: 2011

CLIENT/PROMOTOR: AJUNTAMENT DE GORLIZ

CONSTRUCTOR: ______

PRESSUPOSAT (P.E.M.): ______

SUP. CONSTRUÏDA: 9.689,90 m2

La ubicació proposada per a les noves dotacions esportives en el municipi de Gorliz forma part de la zona esportiva actual de Uresarantze, completant els camps de futbol, pista de tennis i atletisme existents.

El recinte en el qual es pretenen situar aquestes noves instal·lacions forma part d'un paisatge dominat per una forta topografia que acaba per conformar una depressió protagonitzada per plataformes escalonades amb l'objecte d'albergar els usos esportius. Un marc de vegetació arbòria formada majoritàriament per pins i alzines constitueix l'entorn paisatgista d'aquest conjunt esportiu que ocupa el que, en èpoques de la nostra infància, constituïen els “arimunes”, conjunt de dunes de sorra de caràcter atlàntic de gran altura, que protagonitzaven bona part dels nostres jocs i diversions estiuenques… En l'actualitat, les restes d'aquests “arimunes” constitueixen un gran espai destinat a l'ús públic que, equipat per barbacoes i jocs infantils s'ha convertit a la segona zona verda més visitada de Bizkaia.

La ubicació de l'edifici proposat respon a la voluntat de mantenir com a referència, l'eix longitudinal existent en el recinte esportiu, materialitzat en l'actualitat per un recorregut per als vianants que parteix del camp de futbol i que mitjançant escales va salvant les diferents plataformes de pujada en adreça nord. Així, l'edifici situa el seu accés i centre de gravetat en aquest eix nord-sud, i és a partir d'aquest centre que bascula i es distribueix en forma de ventall. Aquest moviment permet dividir l'edifici en tres volums principals, el central que es correspondria amb l'eix del recinte i que situaria els accessos principals i comunicacions verticals, un segon volum situat a l'est del primer on se situarien principalment les piscines, zones termals, vestuaris, zona de gimnàs i solàrium exterior, i un tercer volum situat a l'oest del primer en el qual se situaria el frontó, vestuaris i les pistes de pàdel.

L'edifici es planteja amb dos accessos, el primer, situat enfront del carrer Uresarantze, constituiria el nou accés per als vianants del conjunt, donada la proximitat de l'aparcament públic existent en el vial així com la proximitat, al costat del restaurant Begoña, d'una parada del transport públic. Aquest accés suposaria una alternativa als actualment existents a les zones inferiors i intermèdies del conjunt, aprofitant així la possibilitat d'accedir des de la plataforma superior mitjançant un recorregut en el qual la geometria ondada de la coberta ens permet emmarcar el paisatge. El segon, situat sobre la cota del camp de futbol artificial i que es produeix gràcies al moviment en planta en forma de “ventall”, permet recollir els recorreguts per als vianants interiors del conjunt, així com el necessari accés dels vehicles de servei.

Aquest edifici està pensat per poder construir-se en dues fases, una primera en la qual es podria construir el volum d'accés, comunicacions verticals i administració, així com el situat a l'est del mateix i que albergaria la piscina, zones termals, vestuaris i gimnàs i una segona fase en la qual es construiria l'edifici situat a l'oest i que albergaria el frontó amb els seus vestuaris, i les dues pistes de pàdel.

En l'exterior es ressituen les dues pistes de tennis, inicialment sense cobrir, però amb la possibilitat de fer-ho fàcilment en un futur, donades les condicions topogràfiques previstes en el projecte. 

BBL_CON/FOTOS

BBL_CON/PLANOS

NOM:  BIBLIOTECA PÚLICA DE L’ESTAT A BARCELONA

EMPLAÇAMENT: PASSEIG DE CIRCUMVAL·LACIÓ Nº2-12 I AVINGUDA DEL MARQUÉS D’ARGENTERA, BARCELONA

DATA: FEBRER 2010

CLIENT/PROMOTOR: GERÈNCIA D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS DE CULTURA

ARQUITECTES:  JON MONTERO MADARIAGA, NAIARA MONTERO VIAR

COL·LABORADORS: Laura García Hintze(arqta), Pau Llorca Abad (arqte), Adi Masarwi (arqte), Jordi Pujol Liñán (arqte), Gemma Serra Vinyals (arqta), Enric Iturbe (Ardèvol Consultor)

PRESSUPOST (P.E.M.): 27.069.000 €

SUP. CONSTRUÏDA: 38.225 m2 

Una primera reflexió, a escala de ciutat, permet identificar un eix virtual que enllaça en línia recta la prolongació de l'avinguda de la Meridiana amb el solar de la Biblioteca, travessant el Parc de la Ciutadella per finalitzar en el pròpia Estació de França. Aquest eix virtual acabarà per convertir-se en un dels principals recorreguts de l'estructura d'espais lliures del sector i el punt d'accés al gran espai interior de les arcades de l'Estació.

La proposta té com a punt de partida la necessitat de mantenir l'actual espai públic format per la denominada "plaça de carruatges" en tant que espai d'accés a les instal·lacions de la Universitat Pompeu Fabra i espai-ròtula del sistema d'espai lliures format per l'entrega de l'avinguda Marqués d'Argentera amb el Passeig de Circumval·lació i el Parc de la Ciutadella. El manteniment d'aquest espai lliure, si bé dificulta la visió directa de la Biblioteca des de Marqués d'Argentera, proporciona, a la seva vegada, un important espai d'accés i de relació que permet potenciar el seu "rol" com a punt d'atracció urbana del sector. Tots aquests arguments-objectius condicionen la formalització arquitectònica de l'edifici que presenta una façana de caràcter organicista cap el Parc, utilitzant els seus desplaçaments en planta per col·locar terrasses com elements de transició entre l'espai interior i exterior, mentre que la façana sud, encarada a l'Estació, es defineix mitjançant dues superfícies planes que adopten un caràcter de neutralitat davant la potència de l'arquitectura de la pròpia Estació.

La perforació central oberta a l'edifici, així com la teatralitat provocada per la confluència d'alineacions curvilínies, respon a la voluntat de ressaltar aquest punt neuràlgic, facilitat, al mateix temps, la visió directa de la zona d'andanes de l'Estació des del Parc. Finalment, una rampa de gran desenvolupament protagonitza i, en certa mesura, "colonitza", l'espai públic situat a l'antiga "plaça de carruatges", dotant-lo d'estructura urbana i resolent els accessos de vianants a la primera planta de la Biblioteca.

PSJ/PLANOS

NOM DE L´OBRA: CONCURS PER  UNA LLOTJE EN EL  PORT DE PASAIA, GUIPUZCUA.

COLABORADORS: COTECNO

EMPLAÇAMENT: Pasaia, Guipuzcua.

DATA: 2010

CLIENT/PROMOTOR: AUTORIDAD PORTUARIA DE PASAJES

CONSTRUCTOR: ______

PRESUPOST (P.E.M.): ______

SUP. CONSTRUIDA: 24.850 M2

De la reflexió efectuada sobre el programa de necessitats, situació urbana, condicions de l'entorn i situació de les "línies vermelles" que marcaven, d'una banda els condicionants de gàlib i directrius de l'Autoritat Portuària i de l'altra, el pressupost màxim determinat per les bases del concurs i les recomanacions efectuades pels serveis tècnics municipals, arribem a les següents conclusions:

01. L'edifici ha de desenvolupar necessàriament en horitzontal, al llarg del til sense superar el gàlib.

02. El passeig de vianants lligat al recorregut sobre el cantil del port, s'ha de resoldre en el marc del projecte sense produir interferències amb l'activitat pesquera desenvolupada.

03. El desenvolupament de la façana amb front al carrer Esnabide, amb l'objectiu de minimitzar el seu impacte (275 metres de desenvolupament horitzontal, havia d'adoptar una deformació en forma de plecs o dilatacions, proporcionant canvis de plans i ombres que poden fer més amable la seva forma d'integració urbana.

La formalització o, si es vol, les deformacions produïdes en el desenvolupament lineal de la planta, proporcionen lleugeresa al conjunt de l'edifici sense que per això pateixi cap inconvenient la distribució funcional en planta que, en qualsevol cas i tal com ja s'ha dit, té un caràcter marcadament lineal.

La façana, per contra, ajustar-se de forma paral.lela a la traça del til per tal de prioritzar els espais de desembarcament i treballs necessaris per a la conducció del peix a l'interior de la llotja.

El resultat final d'aquestes reflexions i la seva formalització definitiva, acaba per conformar una imatge en planta de caràcter fusiforme que sembla recordar la forma d'una sardina ajaguda sobre el moll, amb el cap dirigida cap a l'església de Sant Pere i que ens ha proporcionat la idea del lema de concurs: "com peix a l'aigua".

04. Tenint en compte el fet que la coberta serà clarament visible des de la zona elevada del municipi i, de manera especial, des del sector residencial situat sobre l'actual sòcol industrial del carrer Esnabide, havíem de tractar la coberta com la "cinquena façana de l'edifici ".

Aquest és un dels punts més rellevants de projecte arquitectònic, en la mesura que es proposa transformar la coberta, de manera parcial, en un recorregut de vianants de gran valor paisatgístic i urbà.

05. Un cop adoptada la solució de mantenir les instal.lacions actuals de la fàbrica de gel, apareix com a objectiu necessari minimitzar el seu impacte i tractar d'integrar en l'espai urbà.

Aquest avantprojecte manté la fàbrica de gel i, per això proposa eliminar part de les crugies estructurals innecessàries per al seu procés industrial, limitant així el volum actual, eliminant al seu torn els actuals tancaments d'obra per substituir-los per una pell formada per plaques de "policarbonats ".

El volum així format es converteix en un esvelt prisma "retroiluminat", separat 70 m. de la façana de l'Església de Sant Pere que, a manera de far urbà i aspecte de prisma de gel es convertia en un referent per a la població de Pasaia.

La composició en planta del conjunt, aïlla formalment la fàbrica de gel per tal de dotar de major identitat.

06. La forma de resoldre els problemes de l'accés i trasllat de mercaderies, així com les necessàries previsions d'aparcament públic ha estat un dels aspectes prioritaris d'aquesta proposta. 

07. Obertura física i funcional dels terrenys ocupats en l'actualitat per la llotja, cap a la població, i els seus usos més urbans.

L'aportació que, des d'aquesta proposta, es pretén dirigir cap a l'ús públic del sector consta de dos aspectes principals: la possibilitat d'articular un passeig al costat del penya-segat i sobre l'edifici i el seu desembarcament en un gran espai destinat a una plaça-mirador que , nosaltres qualifiquem com a gran espai urbà-ròtula o, si es vol frontissa, que haurà de permetre la solució dels actuals problemes de circulació urbana i vianants que condicionen el desenvolupament del sector.

Com usos i espais complementaris d'aquest sistema de recorregut públic proposat es proposa la ubicació d'un bar-restaurant (separat de la cafeteria de la llotja) a la zona elevada i en plaça, al costat del "far urbà" de la fàbrica de gel, es proposen una sèrie d'espais construïts amb accés directe des de l'espai públic i els usos, que es decidiran en el seu moment, hauran d'augmentar la intensitat de l'equipament necessari per requalificar la zona. 

LRB/PLANOS

NOM DE L´OBRA: CONCURS PER UNA NOVA LLOTGE DE RIBEIRA

COLABORADORS: COTECNO. JACOBO GUILLÉN (ingeniero)

EMPLAÇAMENT: Ribeira, A Coruña. Galicia.

DATA: 2010

CLIENT/PROMOTOR: PORTOS DE GALICIA

CONSTRUCTOR: ______

PRESUPUEST (P.E.M.): 13.190.250 €

SUP. CONSTRUIDA: 25.850 m2

La llotja s'articula en dues peces clares.

D'una banda un volum en U que agrupa totes les sales tècniques i socio-administratives de la llotja i d'altra banda un conjunt de 5 volums longitudinals que contenen els mòduls d'exportadors.

Ambdues peces s'uneixen en un mateix conjunt arquitectònic mitjançant un mateix llenguatge tectònic de sòcol de formigó, que envolta tota la planta baixa, mentre que a la coberta la unió entre elles es realitza mitjançant cobertes planes de formigó i pavès que cobreixen els passadissos de circulació del edifici, proporcionant-los llum natural com a sistema sostenible.

Aquestes dues peces es diferencien d'una manera notable, no només quant a les seves volumetries, com apuntàvem, sinó també mitjançant el tractament de les seves cobertes que tot i fer servir el mateix material, el zinc, aquest s'aplica amb dos sistemes constructius diferents, aconseguint així dos llenguatges diferents per a cada peça, potenciant la lectura del funcionament de l'edifici exteriorment.

El primer sistema constructiu es tracta d'un ancoratge mecànic de petites peces romboïdals de zinc, que simulen un escamat a la coberta del volum en U.

El segon sistema són safates de zinc ancorats mecànicament al suport, que donen una continuïtat longitudinal a les cobertes dels mòduls, baixant a façana a la part posterior d'expedició.

La peça en U, "el peix", es compon de tres parts contínues tant en la seva coberta, com en la seva organització funcional i espacial interior.

Pel que fa al conjunt dels cinc volums que contenen els mòduls d'exportadors funciona comunicant a cada un d'ells a la peça en U mitjançant dos passadissos laterals, de 4 metres de crugia, que es divideixen en passadís de net i passadís de brut, entenent per passadís de net, aquell passadís pel qual circula el peix ja tractat per a la seva expedició, i per passadís de brut aquell pel qual circula el peix sense tractar procedent de l'exposició. Cada un dels passadissos, com apuntàvem anteriorment té una coberta de formigó amb laterals de pavès per a l'entrada de llum.

Cada un dels passadissos de brut procedeix d'un passadís longitudinal que els uneix amb l'exposició. Mentre que els passadissos de net desemboquen al passadís d'expedició, generant-se així un esquema de funcionament en "espina de peix".

Contemplant que part dels exportadors són minoristes que no posseeixen el seu propi mòdul per al tractament del peix, s'habilita una zona d'expedició en la que compten amb tots els serveis per realitzar el tractament del peix per a la seva expedició. Aquesta zona es reflecteix en l'edifici allargant una de les peces longitudinals.

Les cobertes d'aquests volums longitudinals es desenvolupen en dents de serra de zinc, que permet l'entrada de llum natural als mòduls com a sistema sostenible. Aquesta llum natural és homogènia i sense incidència solar, ja que es tracta d'una orientació nord, de manera que s'evita l'escalfament del local, el que aconsegueix ajudar a la climatització dels espais freds de planta baixa.

JHO/PLANOS

NOM DE L´OBRA: CONCURS PER  A LA NOVA SEU JUDICIAL EN HUÉRCAL – OVERA. ALMERÍA

EMPLAÇAMENT: - Huércal – Overa. Almería

DATA: Setembre 2010

CLIENT/PROMOTOR: JUNTA DE ANDALUCÍA

CONSTRUCTOR: ______

PRESUPOST (P.E.M.): 346.500 €

SUP. CONSTRUIDA: 3.190 M2

L'edifici s'integra en l'entorn i en la parcel.la adoptant una volumetria neta i clara, un edifici que tot i bolcar cap al seu interior, protegint-se del clima organitzant entorn a 3 PATIS, es relaciona amb l'exterior mitjançant unes caixes obertes, que sobresortint del volum principal, queden en voladís sobre l'espai públic exterior, convertint-se en una fita i punt de referència en el lloc.

Aquest projecte té un fort caràcter introvertit amb el propòsit d'aconseguir espais on la llum estigui molt present, però d'una manera controlada. A més, aquesta característica d'edifici tancat en si mateix li proporciona una privacitat que es considerem important i necessària en aquesta tipologia.

Les alcassabes, fortalesa típica del sud d'Espanya, són una edificació que té com a objectiu defensar l'exterior, volem en el nostre projecte reinterpreti aquest concepte tancant-nos a la disparitat arquitectònica de l'entorn.

Un dels elements principals d'aquesta tipologia edificatòria és la sala de vistes, per tant s'ha concebut el projecte entorn a aquests elements dotant-los d'un caràcter singular traduint-los en els 3 PATIS a la planta superior, de manera que ens proporcionen la possibilitat de introduir llum natural que les articulacions com a espais més agradables.

Amb aquests espais oberts introduïm el llenguatge del pati de andalús tradicional. Aquestes fites singulars en el nostre projecte es converteixen en els pulmons de l'edifici creant uns racons vegetació, que proporciona entrada de llum natural, i ventilació.

La introducció de la natura en l'edifici no es limita únicament a aquests racons, sinó que vam crear una plaça com a sortida de la sala de casaments que connecta l'edifici amb l'espai verd confrontant, aquesta plaça adquireix un caràcter íntim en quedar envoltada per l'edifici .

A l'interior de l'edifici els espais públics s'articulen com caixes que brollen de l'edifici sobre la trama urbana. Un d'aquests elements creix per rebre'ns convertint-se en l'accés principal de l'edifici.

Per a la pell de l'edifici s'empra un maó ceràmic amb un sistema de façana trasventilada, on podem destacar una gelosia en el sòcol de l'edifici que proporciona llum i ventilació a les estades ubicades al soterrani. Les característiques intrínseques del material el converteixen en l'idoni per les seves grans prestacions tèrmiques, que es milloren gràcies a la cambra d'aire pròpia del sistema constructiu

ESC_CON/FOTOS

ESC_CON/PLANOS

NOM CONCURS PER RENOVACIÓN ARQUITECTÓNICA DA ANTIGA FÁBRICA DE TABACOS DE SAN SEBASTIÁN-DONOSTIA. (1ºPREMIO)

AUTORES: JON MONTERO Y  NAIARA MONTERO

EMPLAÇAMENT: Paseo del Duque de Mandas, nº52. 20012 Donostia. San Sebastián

DATA: Proxecto de execución: Abril 2010

CLIENT/PROMOTOR: CICC (Centro internacional de cultura contemporánea)

CONSTRUCTOR: ______

PRESUPOST (P.E.M.): _____

SUP. CONSTRUIDA: 30.000 M2

La condició d'escultura urbana de l'objecte obliga a efectuar un anàlisi intens i detallat d'aquells elements característics del seu entorn en termes d'ús, volumetria, materialització constructiva i posició estratègica i relativa.

El tema de la proposta: "diàlegs", no és més que una abstracció del que per a nosaltres ha suposat aquest procés d'aproximació a un resultat final que ens permès reflectir, en termes de materialitat, forma i textura, una aportació personal a la proposta de realització artística plantejada per aquest concurs.

Quatre esveltes figures revestides d'acer corten "dialoguen" entre elles mentre executen un elegant pas de ball desenvolupat gràcies al vent que les abraça, formant amb la seva poderosa presència una "fita urbana", dotada de gran espectacularitat, en un lloc que haurà de ser per la seva vocació urbana, així com pel seu especial protagonisme visual, un indret decisiu pel futur d'aquest sector de Sant Feliu de Llobregat.

La formalització vertical d'aquesta escultura pretén reforçar el seu paper escenogràfic al mateix temps que la converteix en referència visual des de l'avinguda del Sol, des del carrer Joana Raspall, eix de la urbanització veïna, del propi parc de Llorenç Sans en que se situa i, com també, des de la pròxima autopista, mentre que la seva alçada i potència visual permeten relativitzar l'escala del edificis més pròxims.

VLD_CON/FOTOS

VLD_CON/PLANOS

NOM:                                          PARC URBÀ VALDEBEBAS                                      

EMPLAÇAMENT:                      Parc de Valdebebas. Madrid

DATA:                                         JULIOL 2009

CLIENT/PROMOTOR:              Ajuntament de Madrid, Junta de Compensación de Parque de Valdebebas

ARQUITECTES:                           JON MONTERO MADARIAGA, ESTHER CATALÁN TERUEL, ELENA DEL POZO FERNÁNDEZ, MONTERO-GRÀCIA ARQUIECTES S.C.P

PRESSUPOST (P.E.M.):  

SUP.CONSTRUÏDA:                                    80 hectàries

Prèviament a l'elaboració del projecte, l'estat semi-natural del futur parc ens va plantejar una reflexió sobre el tipus de tractament i ordenació apropiat per a una zona verda que serveix de punt focal per a un nou desenvolupament urbà i avantsala d'un gran Parc Forestal.

Es per això que el projecte es concep com un parc-transició entre l'espai públic urbà (dur) i l'espai públic forestal, intentant concentrar la intervenció en la zona més propera a la trama urbana i a mida que el parc s'allunya d'aquesta realitzar una intervenció lo més mínima possible intervenint exclusivament en els recorreguts propis del parc. La idea del projecte sorgeix de la necessitat de resoldre les connexions i transició entre la trama urbana de nova ciutat i la trama (morfologia) en forma de "fulla" del gran Parc Forestal de nova creació, així com de la pròpia topografia del terreny.

Un cop localitzats els recorreguts principals, aquests s'entenen com "arrels" del nou Parc Forestal en forma de "fulla". Estos recorreguts neixen en les dos passarel·les del Parc Forestal, que creuen el curs de l'aigua (via pecuària) i adopten formes sinuoses mitjançant murs de formigó i murs de pedres aconseguint així una major adaptació topogràfica al territori i permetent que en determinats punts d'aquests recorreguts apareixin zones d'estar i franges de vegetació, i que es generin zones amb caràcter de plaça allà on la topografia és més plana i ho permet, identificant miradors i fites per a aprofitar les magnífiques vistes de la serra i connexions visuals destacables.

El perímetre del parc o zona de transició entre aquests recorreguts "arrels" i la trama urbana es soluciona mitjançant la creació d'una plataforma-franja de forma orgànica d'aproximadament 30m d'amplada i situada en la cota de la nova ciutat, en la que s'instal·len totes les necessitats d'equipament i serveis propis d'un parc urbà d'aquestes dimensions, ja siguin zones i equipaments lúdics i esportius, inclús un escenari per a activitats culturals, tant temporals com permanents a prop del nou Llac.

AZC/PLANOS

NOM: PLA PARCIAL, PROJECTE DE REPARCEL.LACIÓ I PROJECTE D’URBANITZACIÓ SUD 4 SECTOR RESIDENCIAL “RIERA CAPASPRE” I SUD 6 SECTOR INDUSTRIAL CALE

EMPLAÇAMENT: SECTOR SUD-4 RESIDENCIAL “RIERA CAPASPRE” I SUD-6 SECTOR INDUSTRIAL A CALELLA DE MAR

DATA:  EN FASE  APROVACIÓ INICIAL, 2008

CLIENT/PROMOTOR: GESTVIA (AJUNTAMENT DE   CALELLA DE MAR)

CONSTRUCTOR:

COLLABORADORS: IDOM, Enginyeria i Sistemes SA., ESTHER GATELL I POCH (enginyer de CCP), CAROLINA MIRAPEIX (advocada), MONTERO-GRACIA, arqtes SCP

PRESSUPOST (P.E.M.): 7.992.901,00 € (SUD-4) i 14.461.941,15 € (SUD-6)

SUP.CONSTRUIDA: 169.171,42 m2  (SUD-4) i

Calella en aquests darrers anys, ha experimentat un destacat creixement urbà així com importants canvis en la configuració de la seva infraestructura urbana tot creant uns nous escenaris susceptibles d'un desenvolupament urbà adequat a les futures necessitats del municipi que han justificat la tramitació d'un nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del municipi de Calella. Aquest nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Calella proposa, entre d'altres, que el sector de sòl urbanitzable delimitat SUD-4. Sector residencial "Riera Capaspre Central" es pogui transformar en sòl urbà mitjançant la tramitació d'aquest Pla Parcial urbanístic.

Així mateix que el sector de sòl urbanitzable delimitat SUD-6.Sector "Industrial" d'activitats econòmiques i industrials, es pogui transformar en sòl urbà mitjançant la tramitació d'aquest Pla Parcial Urbanístic.

En primer lloc cal destacar com a principal objectiu d'aquest planejament la voluntat d'ordenar i desenvolupar un sector que, per extensió i localització urbana, constitueix una de les principals zones de creixement industrial, terciari i de serveis de qualitat, del municipi de Calella, tal i com es defineix en el nou Pla d'ordenació urbanística municipal de Calella (POUM). El sector de sòl urbanitzable delimitat SUD-6. Sector "Industrial" d'activitats econòmiques i industrials.

La creació d'una nova reserva de sòl industrials per a ubicar-hi noves activitats econòmiques i industrials, es troba en la línia de potenciar un creixement equilibrat, que promogui la desestacionalització de l'economia del municipi.

Tanmateix, associat al desenvolupament del sector, juntament amb el del sector SUD-4, permetrà la obertura del nou accès nord de la població, que enllaçarà l'actual via d'accès a l'autopista amb el nou vial bàsic previst en el POUM, situat al costat de la riera Capaspre.

L'objectiu pel què fa a la vialitat, és estructurar una xarxa viària que no depengui exclusivament de l'actual carretera N-II. L'habilitació d'aquest nou accés, que sortint de l'actual accés a l'autopista C-32, permeti accedir directament a l'àrea hotelera a través de la riera de Capaspre, que alhora s'ha de reconvertir en un nou eix central de la ciutat.

MTP/FOTOS

MTP/PLANOS

NOM DE L’OBRA: 36 HABITATGES DE PROMOCIÓ PÚBLICA A MATADEPERA (1a FASE)

DATA: NOVEMBRE 2006 (actualment en fase d’execució)

CLIENT: AJUNTAMENT DE MATADEPERA

PROMOTOR: LLOC NOU

CONSTRUCTORA: SOLNESS (Grup Salas)

ALTRES COLABORADORS: Laura Garcia Hintze (arquitecta), Elisabeth Aguilar, Brufau-Cusó, estudio d’arquitectura S.L. (arqte. Tècnic), Arquiblau 5.5 S.L. (estructures), Ofingar Ingenieros S.L.

PRESSUPOST (P.E.M.): 1.618.821,39 € 

SUP. CONSTRUIDA: 3.947,61m2

El projecte s'organitza a partir d'una distribució homogènia de les tipologies dissenyades sobre el conjunt de la parcel.la fet que condiciona l'aparició d'una trama uniforme de recorreguts transversals i longitudinals que estructuren d'una forma clara i potent la seva imatge final.

Aquesta trama es distribueix en dos nivells (planta baixa i planta pis) i es connecta entre si a partir d'un sistema d'escales estrategicament disposat. D'aquesta manera s'aconsegueix que els habitatges situats en planta baixa (50% del total) tinguin accés a peu pla mitjançant itineraris practicables i resta d'habitatges, situats en planta pis, a traves de les escales i els ascensors corresponents. Dels habitatges situats en planta pis, 10 són de la tipologia "duplex". Els habitatges de planta pis als que es pot accedir a través d'ascensor son "visitables". Tots els habitatges disposen de ventilació creuada.

El model d'ocupació plantejat permet projectar els espais lliures de forma lligada als diferents recorreguts peatonals amb la corresponent reducció dels seus costos d'urbanització; les zones properes als carrers a on es preveu la plantació d'arbres se situen fora de l'àmbit d'ocupació de l'aparcament soterrat.

Pel que fa a la circulació rodada i xarxa d'aparcaments, es proposa el sistema d'aparcaments soterrats connectats entre les dues fases el que permet reduir el numero d'entrades i sortides i es preveu un aparcament en superficie al llarg dels carrers de Balmes i de Florida. En aquesta fase, es construirà un aparcament de 36 places, 4 de les quals seran adaptades per minusvalids. Es reservarà un espai en la planta soterrani per trasters, amb un total de 18 trasters en la planta semi-soterrani i 18 en la planta soterrani amb un traster comunitari.

MAR/FOTOS

MAR/PLANOS

NOM: CONCURS: ACTUACIONS DE MILLORA DE L’ESTRUCTURA URBANÍSTICA EN ELS ÀMBITS DE LA DARSENA “LA MARINA” I MOLL DE TRANSANTLANTICS DE LA CORUNYA

EMPLAÇAMENT:  ZONA DE LA DÀRSENA DE LA MARINA A CORUNYA (GALICIA)

DATA:  FEBRER 2007

CLIENT/PROMOTOR: AJUNTAMENT DE A CORUNYA

COLLABORADORS: NAIARA MONTERO, arqta.

PRESSUPOST (P.E.M.): 16.000.125,95 €

SUP.CONSTRUIDA: 112.000 m2

Una primera reflexió sobre la problematica urbana de la Dàrsena de la Marina i el seu entorn en la ciutat de A Corunya permet situar i analitzar les principals deficiencies o contradiccions urbanes que en l'actualitat pateix aquest sector tan estrategic en la formació histórica de la ciutat i a la vegada, tan present en el imaginari urbà de la majoria del colectiu dels seus habitants.

Es necessari una primera consideració i es que la pràctica totalitat dels terrenys objecte d'aquest avantprojecte son terrenys guanyats a la mar i que, per tant, han estat o estan subjectes a les problematiques físiques, funcionals o administratives, propies de les diferents autoritats portuaries responsables i que aquesta és, segurament, la principal causa de la disfuncionalitat urbana que podem observar actualment.

Certament, i de forma similar a altres zones portuaries, en A Corunya el port ha crescut d'un manera desordenada com una especie de "anti-ciutat" tencada en si mateixa com a fortaleza i, d'alguna manera, ignorada per la vida ciutadana. El creixent augment del trafic automovilistic i la seva escasa planificació han contribuit, de bona forma, a la forta degradació dels espais públics abocats al port.

Objectius de la proposta: Transformació de la dàrsena de la Marina en un espai amb caràcter de "bulevar" i forta centralitat urbana. Màxima integració dels espais portuaris en el sistema d'espais públics de la ciutat. Soterrar i racionalitzar bona part del tràfic rodat reduint l'espai viari en superficie. Redimensionar i dignificar l'espai lliure inmediat al front edificat de la Marina. Consideració del "muro" del Parrote com element generador de un nou espai urbà que, a manera de relectura, en termes de modernitat, del antic baluart defensiu resolgui el lliurament de la dàrsena amb el Passeig Marítim, les instal.lacions de la Solana i la part alta de la Ciutat Vella. Creació de "topografies artificials" que, de forma semblant a les intervencions del "Land Art", permeten caracteritzar i acotar el paissatge urbà dotan al sector de llocs elevats que faciliten les extraordinaries vistes de la Marina i de la ría del Burgo.

VMF/PLANOS

NOM  DE L´OBRA: MONTATGE EXPOSITIU. “O SECRETO DA RIBEIRA”

AUTORS: ESCENATE (ESCENOGRAFIA), NAIARA MONTERO (ARQUITECTURA)

EMPLAZAMENT: Rúa do comercio 6-16. Momforte de Lemos

DATA: Proxecto Noviembre 2006 – Execución : Febreiro 2007/ Mayo 2008 (Fin de obra)

CLIENT/PROMOTOR: CONCELLO MONFORTE DE LEMOS

CONSTRUCTOR: SOFTGAL S.A.

PRESUPOST (P.E.M.): 36.000€

SUP. CONSTRUIDA: 459 M2

El Centre de Promoció del Vi de la Ribeira Sacra. ha estat concebut per servir de porta d'entrada a aquesta comarca, i ha utilitzat com a denominador comú la imatge de l'escala com a element metafòric, ja que aquesta representa la manera de conrear el vi en diferents nivells en els canons que jalonen aquest vèrtex format pels rius Miño i Sil. L'objectiu del projecte: apropar al visitant més que mai a la Ribeira Sacra, a la seva gent ia la seva vida.

Un dels llocs més peculiars de la Península Ibèrica en el cultiu de la vinya és la Ribeira Sacra, un espai natural comprès entre els rius Sil i Miño. El vi és un element bàsic dels nostres més arcaics orígens mediterranis, del nostre desenvolupament cultural des dels cultius de l'antic Egipte en les riberes del Nil fins a la seva difusió per tot l'Imperi Romà. Però en aquest cas és molt més que això. És un vi amb majúscules que traspassa fronteres, que uneix a la gent, que crea territori. El vi és més una expressió cultural que una beguda, i simbolitza la connexió de la gent amb la terra

El Centre do Viño de la Ribeira Sacra és un projecte artístic format per diversos elements. D'una banda, s'ha nodrit dels propis habitants de la Ribeira Sacra, que mitjançant un conscienciós treball d'entrevistes revelen al visitant experiències personals amb les que expliquen què signifiquen per a ells la terra i el vi. La música cobra més especial importància durant tot el recorregut, ja que és un component bàsic que ajudarà el visitant a amarar millor de la història i secrets que guarda la Ribeira Sacra.

El llenguatge artístic és una eina utilitzada en aquest projecte per presentar els continguts de manera que no només s'informi, sinó que es comuniqui i s'arribi a l'espectador d'una forma més eficaç i emotiva. La finalitat última no és merament informar, sinó emocionar l'espectador, fer que s'identifiqui amb l'exposat perquè la seva experiència sigui irrepetible.

UVI_CON/FOTOS

UVI_CON/PLANOS

NOM DE L’OBRA: Concurs d’idees del “EDIFICIO DAS ARTES” per a la Universitat de Vigo, Pontevedra

EMPLAÇAMENT: parcel.la delimitada per la carretera local Pontevedra-Campolongo i el riu Lerez, on s’ubicava anteriorment el “Complejo Industrial Tafisa”

DATA: setembre 2005

ENTITAT CONVOCANT: Universitat de Vigo

ARQUITECTES: Jon Montero Madariaga (TAU: taller d’arquitectura i urbanisme), Lagula arquitectes S.L.

SUP. CONSTRUIDA: 20.000m2 (sup. Parcel.la), 26.000m2 (sup. construïda)

El "Edificio das Artes" es col.locarà a manera de porxo d'aquest parc, límit d'inici i final. D'aquesta manera l'accés a l'edifici serà dual, recorrent el parc, a través de les escultures, si s'accedeix des de la resta del campus, o des de la nova via projectada. Aquest segon serà l'accés oficial, directament sota una torre que acull programa i separant l'accé peatonal del de vehicles. La unió dels dos accessos es realitza dins lèdifici mitjançant una sala d'exposicions i dependències de benvinguda i consergeria.

L'edifici es un cantell de granit elevat sobre una estructura

pautada, una envolvent de canteria vertebrada por un esquelet profundament funcional. En l'espai sota aquest porxo es produeix l'accés des del parc i la sortida a l'exterior des dels tallers. La roca és contínua en façana i coberta, però és perforada sistemáticamente per tal d'il.luminar dependèncias, interconectar plantes, extendre visuals de corredors i organitzar les sales en funció de les seves necessitats lumíniques.

El programa s'estructura a partir d'aquestes perforacions unides per un esquema estructural que alterna franges de circulació amb franges d'instal.lacions.

PMVO/PLANOS

NOM: PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DEL PASSEIG MARITIM DEL POBLE NOU A BARCELONA

EMPLAÇAMENT:  TRAM ENTRE EL CARRER ZAMORA I CARRER FERROCARRIL (VILA OLIMPICA)

DATA:  FEBRER 1990 (FINAL D’OBRA)

CLIENT/PROMOTOR: AJUNTAMENT DE BARCELONA / M.O.P.U

CONSTRUCTOR: CUBIERTAS Y MZOV S.A.

COL.LABORADORS: ANTONIO FONT, arqte., ANA Mª CASTAÑEDA, ing./arqta.

PRESSUPOST (P.E.M.):  11.803.448,96 €

SUP.CONSTRUIDA:  50.000 m2 DE SÒL

A partir de les previsions del traçat general contingudes en el vigent Pla Especial d'Ordenació Urbana de la Façana al Mar, i de les dades definitives en quan al traçat, rasants i acabats del lateral mar del Cinturó Litoral, el present projecte constructiu dessarrolla la solució adoptada per al nou Passeig Marítim amb les caracteristiques i justificacions següents i que estan integrades per tres bandes paral.leles, de dimensions i continguts diferents.

La primera, de transició des del lateral mar del Cinturó Litoral, està destinada a aparcament de vehicles en bateria, a tots dos costats d'una calçada de sis metres d'amplària. La disposició del arbrat, el tipus de paviment (panots amb junta de gespa) i la iluminació, tracten d'aconseguir un espai que, sense deixar de respondre a la seva funció d'aparcament, tingui un aspecte d'espai ajardinat o parc.

La segona, de 18,80m d'amplària, que denominarem Passeig d'Hivern, és propiament l'espai destinat al passeig peatonal, amb successió de trams arbrars i plaçes, unes de connexió peatonal amb el Parc del Litoral i altres on es localitzen els "xiringuitos" de serveis del passeig urbà. El paviment es dominantment de sauló, excepte en les tres plaçes principals i les rampes d'accés a la platja (paviment de formigó amb relleu).

La tercera i darrera franja, que denominarem Passeig d'Estiu, d'una amplària lliure de 6,20m a partir dels murs de contenció de les rampes d'accés a la platja, és un passeig pavimentat amb pedra gallega en tires de diferents amplades sortides de serra, amb contacte amb la platja per tres esglaons. Els "xiringuitos de platja" es col.loquen precisament junt a aquest passeig baix, sobre plataformes de fusta que penetren lleugerament en la sorra i que són el seu suport i el de les dutxes al servei de cada tram de platja.

PCG/PLANOS

NOM DE L’OBRA: PARC CENTRAL A GIRONA

EMPLAÇAMENT: PARCEL.LA DELIMITADA PER LA PLAÇA EUROPA –  CARRER BISBE SIVILLA –CARRER  SANTA EUGENIA

DATA: JULIOL 1990 (FINAL D’OBRA)

PROMOTOR: AJUNTAMENT DE GIRONA

CONSTRUCTOR: HUARTE S.A.

PRESSUPOST (P.E.M.): 1.250.038,07€

SUP. CONSTRUIDA:  55.100m2

Aquest projecte desenvolupa una primera i substancial fase del Pla Especial del Sistema d'Espais Lliures del Sector Parc Central, que va tenir per objecte establir les bases ordenatòries d'una part fonamental per a la configuració del nou centre de Girona.

El projecte compren l'àrea que queda a ponent del viaducte de Renfe i de l'Estació d'autobusos. Tanmateix no s'inclouen les àrees d'aparcament compreses entre l'Estació d'autobusos i l'edifici de Cafés Cornellà, així com la part de "plaça" que queda parcialment ocupada per aquest edifici.

La concepció del parc ve molt marcada per la seva configuració fortament lineal i les seves relacions de contigüitat amb el carrer longitudinal, i els elements que com el viaducte del tren i l'Estació d'autobusos el delimiten.

El projecte no preten violentar aquestes circumstàncies topològiques, si no que s'hi adequa mitjançant un tractament molt basat en la disposició de l'arbrat, i que evita els volums construits, llevat dels accents que convenen a alguns punts singulars. Es tracta doncs d'una proposta que podrien qualificar de "tova" per l'ús primordial de la vegetació com material configuració del parc, i que podriem qualificar també "d'oberta" en el sentit que és un marc espacial en el que hi quedi al llarg dels anys un progressiu enriquiment amb elements simbolics, artístics o d'equipament, a la manera acumulativa com s'han anat formant i madurant els grans parcs de les ciutats.

Tanmateix el parc respon a l'estructura bàsica determinada pel Pla Especial, que articula la seva relació amb la ciutat. En l'àmbit del projecte distinguim el Parc Central, propiament dit, que abasta longitudinalment l'espai entre la Plaça d'Europa i la carretera Santa Eugènia, i els jardins, confrontants amb la plataforma del tren, que tenen uns usos més específics i complementaris.

PCONS/FOTOS

PCONS/PLANOS

NOM: PROJECTE D’EXECUCIÓ DE LA PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ A GIRONA

EMPLAÇAMENT:  ESPAI LLIURE ENTRE GRAN VIA JAUME I, ESGLESIA MERCADAL, FAÇANA NORD CARRER SÈQUIA

DATA:  JULIOL 1987 (FINAL D’OBRA)

CLIENT/PROMOTOR: AJUNTAMENT DE GIRONA

COL.LABORADORS: JULI ESTEBAN, ELIAS TORRES, arquitectes.

PRESSUPOST (P.E.M.):  807.697,44 €

SUP.CONSTRUIDA:  13.700 m2

Un jardí escenifica, amb lleis pròpies, fragments de naturalesa en un espai delimitat i mesurable. Els testos són jardins a les cases.

La Plaça de la Constitució és un test en la ciutat. En la Plaça es recrea una arboreda semblant a altres que són familiars als gironins. L'arboreda creix sobre un pla horitzontal de consistència suau per passejar, perimetrada per llargs volums de formigó polièdric. Aquesta envolvent tectònica la separa i protegeix dels carrers i defineix l'àmbit d'aquest test a escala urbana.

En els projectes de jardins sempre ha estat una constant les cites i les guinyades, que accentuen el seu caràcter lúdic i surreal. D'aquí la presència de les monedes de Girona devant del Banc d'Espanya, els caps de carpa del riu Onyar –escopidors de pluja-, les mosques narcisistes en els escosells dels arbres –Sant Narcís es el patró de Girona-, els bancs amb crestes, el megàfon amb potes i la font de les lletres remintolant en els quatre rius de la ciutat.

La nena que simbolitza la Constitució va nèixer a Girona el día de la seva promulgació. Cada dècada que es conmemori aquesta data, Francisco López modelarà una nova figura de la mateixa nena que es colocarà junt a l'anterior.

La plaça s'extén sobre la coberta d'un aparcament amb un paviment de formigó de rombes verds i grisos.

Elevacions en forma de grades són a la vegada les xemaneies de ventillació.