NOM:  BIBLIOTECA PÚLICA DE L’ESTAT A BARCELONA

EMPLAÇAMENT: PASSEIG DE CIRCUMVAL·LACIÓ Nº2-12 I AVINGUDA DEL MARQUÉS D’ARGENTERA, BARCELONA

DATA: FEBRER 2010

CLIENT/PROMOTOR: GERÈNCIA D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS DE CULTURA

ARQUITECTES:  JON MONTERO MADARIAGA, NAIARA MONTERO VIAR

COL·LABORADORS: Laura García Hintze(arqta), Pau Llorca Abad (arqte), Adi Masarwi (arqte), Jordi Pujol Liñán (arqte), Gemma Serra Vinyals (arqta), Enric Iturbe (Ardèvol Consultor)

PRESSUPOST (P.E.M.): 27.069.000 €

SUP. CONSTRUÏDA: 38.225 m2 

Una primera reflexió, a escala de ciutat, permet identificar un eix virtual que enllaça en línia recta la prolongació de l'avinguda de la Meridiana amb el solar de la Biblioteca, travessant el Parc de la Ciutadella per finalitzar en el pròpia Estació de França. Aquest eix virtual acabarà per convertir-se en un dels principals recorreguts de l'estructura d'espais lliures del sector i el punt d'accés al gran espai interior de les arcades de l'Estació.

La proposta té com a punt de partida la necessitat de mantenir l'actual espai públic format per la denominada "plaça de carruatges" en tant que espai d'accés a les instal·lacions de la Universitat Pompeu Fabra i espai-ròtula del sistema d'espai lliures format per l'entrega de l'avinguda Marqués d'Argentera amb el Passeig de Circumval·lació i el Parc de la Ciutadella. El manteniment d'aquest espai lliure, si bé dificulta la visió directa de la Biblioteca des de Marqués d'Argentera, proporciona, a la seva vegada, un important espai d'accés i de relació que permet potenciar el seu "rol" com a punt d'atracció urbana del sector. Tots aquests arguments-objectius condicionen la formalització arquitectònica de l'edifici que presenta una façana de caràcter organicista cap el Parc, utilitzant els seus desplaçaments en planta per col·locar terrasses com elements de transició entre l'espai interior i exterior, mentre que la façana sud, encarada a l'Estació, es defineix mitjançant dues superfícies planes que adopten un caràcter de neutralitat davant la potència de l'arquitectura de la pròpia Estació.

La perforació central oberta a l'edifici, així com la teatralitat provocada per la confluència d'alineacions curvilínies, respon a la voluntat de ressaltar aquest punt neuràlgic, facilitat, al mateix temps, la visió directa de la zona d'andanes de l'Estació des del Parc. Finalment, una rampa de gran desenvolupament protagonitza i, en certa mesura, "colonitza", l'espai públic situat a l'antiga "plaça de carruatges", dotant-lo d'estructura urbana i resolent els accessos de vianants a la primera planta de la Biblioteca.